Ignasi Jorba a la Magdalena Superior

La Magdalena Superior recorda un gran tobogan, amb un inici força inclinat que es va redreçant a mida que anem guanyant metres fins arribar al cim amb una verticalitat notable. La via Ignasi Jorba aprofita perfectament la morfologia del monòlit (trepitjant descaradament la Mingo-Arenas) per traçar un recorregut que va de menys a més, amb uns dos darrers llargs força divertits. Restaurada l’any 2009, amb roca “made in Gorros”, és tracta d’una via d’escola, bona alternativa a la popular 98 Octanos i apta per gaudir sense preocupacions.

Aproximació:

Per arribar fins la Magdalena Superior ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni. Un cop ens trobem a l’alçada de la canal que separa la Magdalena Superior i el Gorro Frigi la prenem i arribem fins al peu de via.

L1(IV)

La via s’inicia a una petita lleixa a la base de la paret. Trobarem un parabolt verd a l’alçada del melic. Sortim en lleugera tendència a l’esquerra per terreny molt inclinat, arribarem a un llavi on hi ha una reunió que no muntarem. Continuem amunt mentre la placa es va redreçant d’una manera molt subtil fins que arribem a la reunió. 50 metres.

L2(IV)

Iniciem el llarg recte amunt sobre placa, que continua guanyant inclinació lenta i progressivament. Aquest llarg és molt plaent, generosament equipat i amb els còdols característics de Gorros. 30 metres.

L3(V+)

En aquesta tirada la paret es posa definitivament vertical. És un llarg mantingut, amb cantell i on les assegurances ens van marcant el camí. Trobarem algun punt on fins i tot desploma un pèl. Per arribar a la reunió tenim un flanqueig a esquerres molt aeri i espectacular. La reunió la fem a una còmoda lleixa i a l’ombra d’un arbre. 25 metres.

L4(V)

Sortim de la reunió aprofitant una mica una fissura que tenim a l’esquerra per de seguida saltar a la placa de la dreta i tirar recte amunt. A mitja tirada trobarem un pas una mica més difícil per superar una panxeta sense gaire bones mans, on haurem de demostrar les nostres dots d’equilibrista per superar-ho. Un cop passada la panxeta resta un bonic tram vertical amb bones patates fins al cim. 25 metres.

Descens:

Dos ràpels per la cara est, un de 10 metres i un altre de 25, que ens deixaran a l’inici de la via Normal de la Magdalena. Des d’aquí hem d’anar a buscar les escales de Jacob i el camí de Sant Jeroni.

El que més m’ha agradat:

• Continuïtat de la tercera tirada, molt divertida d’escalar.
• Darrer llarg vertical i amb roca molt bona.

El que no m’ha agradat tant:

• El primer i el segon llarg potser pequen d’un excés de ferro.
• Trepitja sense cap mena de manies la clàssica Mingo-Arenas
• M’ha sorprès molt que la via Normal hagi estat generosament equipada amb parabolts ¿?